PERÒ, QUE PASSA A LA COMUNITAT VALENCIANA?

Està clar que a València es pot trobar de tot, des de polítics “amics de l'ànima” que passen d'estar amb un peu en la presó a tindre l´altre en una ambaixada en el Vaticà, fins a flamants aeroports amb vols de gavines (com les del logo d'un conegut partit polític) en compte de tràfic d'avions.

També podem trobar-nos en esta maltractada comunitat en xiquets amb el semblant de fred que acudixen amb mantes al col·legi en contrast amb extravagants personatges com un home de sinistre aspecte i sospitoses ulleres de sol a qui sempre li toca la loteria, inclús diverses vegades al any, i que desafia provocativament les lleis de les probabilitats estadístiques.

I es que a Alacant, Castelló i València és difícil saber quan ens trobem davant de notícies certes i quan algunes informacions que llegim en els periòdics, no són mes que innocentades per l'absurdes que a vegades pareixen.

És per este motiu que a l'escriure la crònica d'un succés, sobretot polític, i voler imprimir-li un tint irònic, resulta molt fàcil fer-ho quan és la pròpia realitat qui inspira l'article mes surrealista que ningú puga imaginar-se.

Per exemple, coincidint amb la recent absolució de Francisco Camps, seria fàcil començar un escrit dient que “segurament a Al Capone li hauria encantat que ho hagueren jutjat a València i amb un jurat popular” i així, feta la broma com si d'un llibret de falles es tractara, tindria ja el columnista de torn el principi del que, tal vegada, fora un interessant article, interessant i graciós al mateix temps.

Realitat i ficció s'unixen a València de tal manera que el tràgic es convertix en còmic amb la mateixa facilitat que un innocent infant passa de riure a plorar i viceversa. És un fet tan trist com real i cert.

I és que ací, a València, vivim en un permanent vint-i-huit de desembre (dia dels Sants Innocents) sent que les notícies mes reals sembla que com si foren simples innocentades. Perquè tot és innocent a València. Tan innocent que fins el mateix Francisco Camps s'ha convertit per obra i gràcia de Déu en un innocent angelet. Tan innocent com màrtir ha sigut des que va eixir a la llum el vergonyós cas Gürtel que, al fi i la postres, no quedarà en res mes que una anècdota, un mal somni a celebrar menjant cent gramets de caviar quan estiga tot resolt, el amic Correa al carrer i el Bigotes disposat a rascar-se novament la butxaca.

Però, a pesar de tot, ben volguts lectors, hem de confiar en que el desànim no ens amargue l'existència i que aconseguim arreplegar una reserva de forces per a aguardar a que les aigües tornen al seu llit, al llit del trellat, o millor encara, que tinguem sort i forces per a lluitar d'una vegada per sempre per una societat cada dia mes justa i menys corrupta.

Alberto Soler Montagud